mercredi 25 juin 2014

Contes des Aînés d'Irlande (3)

ACALLAM NA SENÓRACH
Contes des Aînés d’Irlande

bilingue irlandais – français


Trad. fr. de Frédérick Morvan, d’après la trad. anglaise d’Ann Dooley et Harry Roe. Le texte de référence est celui publié par Whitley Stokes, Acallamh na Senórach in Irische Texte, Ed. Whitley Stokes et Ernst Windisch. series 4 volumes 1 (1900) pages xiv+1-438



CHAPITRE I

§ 6. Is annsin do bhói Pátraic ac cantain na canóine coimdheta, & ic etarmholadh in Dúilemhun, & ic bendachadh na rátha a roibhe Find mac Cumaill .i. Ráith Droma Deirc. Ocus at-conncatar na cléirigh dá n-indsaighi iat-sum, & ro ghabh gráin & egla iat roimh na feraibh móra cona conaibh móra leo, uair nír' lucht coimhré na comhaimsire dóibh iatt. Is and sin do éirigh in t-éo flaithemhnais & in t-uaithne airechais & in t-aingil talmaide .i. Pátraic mac Alprainn .i. apstal na n-Gaoidhel, & gabhus in t-esríat do chrothad uisci choisrictha ar na feraibh móra, uair ro bhúi míle léighionn do dheamhnaibh uas a ceannaibh conuic in lá-sin, & do-chuatar na demhna i cnocaibh & i scalpaibh & i n-imlibh na críche & ind orba uatha ar cach leath; & do shuidhedar na fir mhóra ina dheagaidh-sin.
§ 6. Patrick psalmodiait le service du Seigneur et priait le Créateur. Il jeta également une bénédiction sur la forteresse où avait vécu Finn mac Cumaill, à savoir la Forteresse de la Crête Rouge. Ses prêtres, voyant Caílte et ses hommes qui approchaient, furent saisi de peur et d’horreur à la vue de ces hommes énormes, les guerriers d’un âge ancien, avec leurs grands chiens. Alors le saumon du ciel, le pilier de dignité et l’ange sur la terre, à savoir Patrick, fils de Calpurn, l’apôtre des Irlandais, se leva et arrosa ces grands hommes d’eau bénite car, jusqu’à ce jour, mille légions de démons avaient été sur leurs têtes. Les démons s’enfuirent dans toutes les directions, dans les collines et les fissures des rochers et jusqu’aux lointaines limites du pays. Les grands hommes s’assirent alors.

§ 7. ‘Maith a m' anum’, ar Pátraic ré Cáilte, ‘(cia) comainm thú, a ócláigh?’ ‘Cá(ilte) mac Crundchon mic (Rónáin) misi’, ar se, .‘i. mac óglaigh do muinntir Fhinn meic Cumáill mhé.’ Ro bádar (na cléirigh) ac ingantus mhór acá féghadh re tréimhsi chian, & ní roiched acht co tana a tháibh nó co formna a ghualand in bh-fer ba mó dona cléirchibh don fhir dhibh-sin & iat ina súidhi.
§ 7. « Bien, mon ami », dit Patrick à Caílte, « quel nom portes-tu ? ». Il répondit : « Je suis Caílte, fils de Crundchú, fils de Rónán, de la suite de Finn mac Cumaill ». Les prêtres fixaient toujours les guerriers avec étonnement, car le plus grand des clercs n’arrivait qu’à la taille ou à l’épaule de ces grands hommes, qui étaient déjà assis.

§ 8. ‘Athchuinghidh dob áil lium-sa d' iarraid ortt, a Cháilti’, ar Pátraic. ‘Dá rabh ocum-sa do niurt nó do chumung sin do-ghébthar’, ar Cáilte; ‘ocus abair cidh edh h-í.’ ‘Topar fír-uisci d' fhagbáil inar b-fhocus annso, assa fhétfamáis tuatha Breagh & Midhi & Uisnigh do baistedh’, ar Pátraic. ‘Atá ocum-sa dhuit-si sin, a uasail & a fhíreoin!’ ar Cáilte. Ocus táncatar rompu tar cladh na rátha a(mach), & ro gab-sum lámh Pátraic ina láimh, & ní deachadur acht náoi sbáis ón dorus amach an tan it-conncatar in loch-tobar grinn glainidi ina fhiadhnaise, & ba h-adbal leo mét & reime in bhilair & ind fhochluchta ro bhói fair, & do bhói ac tabairt a thesta & a thuarascbhála, & adubairt Cáilte in laoidh ann:
§ 8. « Il y a quelque chose que je voudrais te demander, Caílte », dit Patrick. Caílte répondit : « si mon pouvoir et ma force sont suffisants, cela sera accordé. Dis moi ce que tu souhaites ». Patrick répondit : « Pourrais-tu nous trouver un puits d’eau pure à proximité, afin que nous puissions baptiser les gens de Brega, Meath et Usnagh ? ». « J’en trouverai un pour toi, ô noble et vertueux », dit Caílte. Il prit Patrick par la main et ensemble ils allèrent sur les remparts de la forteresse. Juste à neuf pas du portail, ils virent une belle source cristalline, et ils furent surpris par les épaisses pousses de cresson et de véroniques qui l’entouraient. Caílte récita ces lignes sur l’aspect et les qualités de la source :

A thobuir Trágha Dhá Bhan                   « Ô source de Tráig Dá Ban,
álaind do bhilar barr-ghlan.                     
Belles sont tes brillantes brindilles ;
ó ro tréigedh do chnuas ort                      
Ta taille fut négligée,
nír' léiced fás dot fhochlocht,                   
La véronique a multiplié.

Do bric ód bruachaibh amach                  « Truite sur tes rives,
do mhucca allta i t' fhásach,                    
Porc sauvage dans tes recoins boisés ;
doimh do chrega cháin sealga                 
Cerf sur les rochers pour la chasse,
do láigh breacca broind-dearga.              
Et faons pommelés et à la poitrine rouge.

Do mhes ós bharraibh do chrand            « Glands sur les branches de tes arbres,
t' iasc a n-indberaibh th' abhann,            
Poisson dans ton estuaire,
álaind lí do ghas n-geghair                      
Belles tes tiges d’arum,
a ghlas uaine fhoithremhail!                    
Ô flot vert de bois.

Is uait do-chuadar in Fhiann                   « C’est de toi que partirent les Fianna,
dar' marbad Coinchend coimfhial,          
Quand fut tué le généreux Coinchenn,
dar' cuiredh ár Féinde Find                     
Quand les Fianna de Finn furent massacrés,
isin mhadain ós Maolghlind.                   
Au matin au-dessus de Maelglenn.

Uait do-chuaidh Fathadh na fhledh        « C’est de toi que partit Fothad du festin,
ba laoch do fhuilnged imned,                  
Un guerrier qui souffrit chagrin ;
dá fhuair rath in talman toir                    
Il trouva une tombe dans l’est,
dar' marbhadh i cath Chlároigh.             
Quand il fut tué à la bataille de Clárad.

Táinic ós cind in tobair                            « Blaí vint à la source,
Blaói ingen Deirc Dhianscothaigh          
La fille de Derg l’éloquent,
gol ard con atha aicci                               
Hurlant pleurs et lamentations,
dar' cuiredh cath Confaiti.                       
Après la bataille de Confaite.

A(r) marbadh chon ocus fer                    « Après le massacre de chiens et d’hommes,
ar n-athchuma laoch láin-gheal               Après la blessure de brillants guerriers,
co cuala glaodh Gharaidh ghlain             Le cri de Garad fut entendu
adhaigh re taobh in topair.                      
Près de la source. »


Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire